Tu el que vols és un gos de peluix!

Si, ho sé, sona una mica cínic, però és el que acostumo a pensar quan algú em fa la llista de les qualitats que esperen del seu gos.
Volen un gos que no faci pipí a casa, que no bordi, que no estiri de la corretja, que no es pugi damunt de les visites i que no persegueixi els nens. Un gos que no tingui ment pròpia, que no sigui dominant i que no els causi problemes. Volen que sigui gos, però pel que sembla, volen que no faci res.

Crec que de vegades oblidem per què estimem tant els gossos. Mentre pensem en totes les coses que no volem que facin, ens oblidem del que tant ens agrada d’ells.
El seu comportament. El que fan, i la forma com ho fan. Com corren, les mirades que ens llencen, els trucs que han après… això que ens fa somriure i ens apropa tant a ells perquè, per uns moments, deixem de ser nosaltres.

A diferència dels peluixos, els gossos reals es mouen, respiren i fan soroll. Ells fan servir els seus ulls, els seus rostres i els seus cossos, i nosaltres els mirem, ens movem i els parlem.
A això se li diu comunicació.
Alegria. Amor. Els gossos vénen cap a nosaltres, caminen al nostre costat, ens porten el que els hem tirat i juguen amb nosaltres, estiren d’una joguina, i dels nostres cors.
És en la seva forma de fer les coses on veiem com són.
Animats. Càlids. Vius!
Just com nosaltres, però alhora, tan diferents.

I sí, fan pis, borden, salten i tiren de la corretja. Persegueixen coses i, de vegades, causen problemes. I al final, resulta que tenen ment pròpia.
Aquesta ment, i la nostra, han d’interactuar, treballar juntes.
Les nostres accions, amables i informatives, com a resposta a les seves.
Quan els ensinistrem, ajudem els nostres gossos a escollir de forma diferent, a descobrir noves conductes. I les seves conductes ens ajuden a nosaltres a actuar de forma diferent, a pensar amb més claredat.
Això també és comunicació.
Ensenyant. Aprenent.
El que un fa li dóna informació a l’altre. Tots dos es realimenten.
Qui ensinistra a qui?
I a qui li importa?

Al final del dia, el teu gos és tot el que ha fet. S’estira sobre la seva manta. O s’enrotlla sobre si mateix al sofà al teu costat, i notes el seu contacte. La seva respiració s’alenteix i ronca suaument. De vegades, es retorça i llança un gemec ofegat contra algun somni que nosaltres no podem veure.

El teu gos és un ésser increïble. Tan diferent de nosaltres, però alhora tan connectat amb nosaltres.
Tan viu. Tan càlid i real. Molt millor que un gos de peluix.
El teu gos és exactament el que tu vols 🙂

© Traducció i adaptació d’un article publicat al bloc Michael s Dogs Training & Behaviour (http://www.michaelbaugh.com).
Michael Baugh és ensinistrador de gossos a Houston (EUA) i està especialitzat en conductes canines relacionades amb la por i l’agressió.