Conte de Halloween

Es va despertar de cop, espantada. Amb una sensació angoixant que alguna cosa no rutllava, però al començament ho va atribuir a un malson. Es va llevar, va anar al lavabo a rentar-se la cara, i amb el contacte de l’aigua freda ho va saber: Tom.
Era tard, i a aquelles hores el seu gos, que a la nit dormia a la cuina, ja hauria d’haver donat senyals de vida, però la casa estava misteriosament silenciosa. Es va posar una bata i va baixar l’escala, cada cop més inquieta.
–Tom!
–Toom!
El silenci de la casa l’esgarrifava. A la cuina, la seva manta era buida… La va tocar. Estava freda.
–Tooom!
Va començar a buscar-lo per les habitacions, amb la creixent sensació que el seu gos era malalt.
O mort! La idea va irrompre de cop en el seu cervell. Va recordar haver llegit que quan els animals són a punt de morir, s’amaguen en un racó apartat i tranquil…
Anava d’un lloc a un altre, cada cop més de pressa, i estava començant a perdre els nervis…
–Toooom!
La porta del carrer! S’ha escapat!
Va córrer cap a l’entrada però era tancada. Va comprovar les finestres. Tancades!
Va passar molta estona buscant en Tom per tota la casa. Tornant a mirar en els llocs que ja havia revisat, negant-se a acceptar que no hi era. No podia haver desaparegut i prou. En aquell moment encara no sabia que cents de milers, que milions de persones a tot el món estaven com ella, buscant desesperadament els seus gossos.

Se’n va assabentar a mig matí, quan cansada de buscar i plorar va sortir al carrer. La gent només parlava d’allò. –Ho han dit a les notícies: no hi ha cap gos en tot el planeta. Tota la resta continua igual –li van dir.
–Com ha de ser igual si no hi ha gossos?! –va respondre ella cridant. I aleshores es va despertar. Un altre cop.
I aquesta vegada sí: en Tom era allà llepant-li la cara i picant al llit amb la seva cua. El seu Tom.
El va abraçar tan fort que el gos es va espantar.
I ella reia.

Quan es va calmar va tornar a la cuina, es va preparar un cafè i va encendre el portàtil.
–Un món sense gossos… –repetia un cop i un altre murmurant en veu baixa, com un mantra. I seguia rient, cada vegada d’una forma més estranya.
Va recercar entre un munt de papers oblidats i va trobar el que li havien donat a la protectora el dia que va anar a visitar-los. Va entrar a https://www.teaming.net/adea-vdass-defensoraanimalsabandonats i, penedida de no haver-ho fet abans, es va apuntar al Teaming 1 euro al mes d’ADEA-VD.

–Un món sense gossos… –continuava repetint amb un riure cada vegada més inquietant quan 2 infermers vestits de blanc se la van endur.

Notice: Trying to access array offset on value of type bool in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 383 Notice: Undefined variable: input_porcentaje in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 484