Com s’ho van fer?

Corre l’any 1846. El pintor belga Joseph Stevens s’ha traslladat a Amsterdam amb el seu cavallet i els seus olis. S’ha especialitzat en pintar animals i la quantitat de gossos que hi ha pels carrers allà és aclaparadora (una de les més grans d’Europa).

Als Països Baixos gairebé tothom té gossos: per a les classes més altes són mascotes, i els seus amos llueixen els seus pedigrís com a símbol d’estatus; els gossos dels pobres són mestissos, usats com a guardians o gossos de treball fins que ja no els serveixen i aleshores els fan fora al carrer.

Aquests dies corre la veu que hi ha un brot de ràbia. Un altre més. Més gossos que, per por, seran abandonats. Més gossos als carrers a la recerca de menjar. Més gossos procreant per portar al món més gossos.

Els successius brots de ràbia van generar les primeres reaccions contundents.
1.- Per por a una pandèmia es van sacrificar grans quantitats de gossos de carrer (fins i tot quan el perill ja havia passat). La professió de caçador de gossos era comú durant aquest període.
2.- Molts municipis van instaurar impostos per controlar el nombre de gossos, però això no va fer sinó augmentar el nombre de gossos de carrer (les classes més baixes en la seva gran majoria, no van poder -o no van voler- pagar aquest impost, pel que van recórrer a la solució més fàcil que era abandonar-los). En aquella època, la pobresa va jugar un paper important en l’augment del nombre de gossos de carrer.

 


 

Han passat 173 anys des que es va pintar el quadre que il·lustra el nostre relat. A dia d’avui, Holanda, pot presumir orgullosa de ser l’únic país europeu reconegut com a lliure de gossos abandonats.
Com s’ho van fer?

Probablement, la cultura holandesa ha tingut un paper molt important en la reducció d’animals de carrer: els Països Baixos són un país petit que ha interactuat sempre amb altres cultures; l’observació i l’empatia amb altres ha estat el seu mecanisme de supervivència. Aquesta habilitat per crear empatia també ha tingut un impacte sobre la manera de pensar dels holandesos pel que fa els animals i la seva qualitat de vida: el patiment dels animals els afecta personalment i aquest sentiment els motiva a buscar solucions. Holanda és un dels pocs països que té un partit polític (Partij voor de Dieren) amb 5 escons al parlament amb l’unic propòsit de millorar la qualitat de vida dels animals.

Les bases per a aquest canvi giren al voltant de 4 eixos:

Campanyes de conscienciació per a la ciutadania.

És summament important ensenyar els nens des de molt petits que els animals són criatures que senten i pateixen, i que han de ser tractats amb responsabilitat i respecte. I les persones provinents d’altres cultures han d’aprendre la mateixa lliçó.

És un canvi cultural lent, que probablement requerirà de diverses generacions (els nens d’avui són els que, de grans, adoptaran o abandonaran) i l’objectiu és canviar la relació entre els homes i els gossos: passar de la relació ‘Amo – Esclau’ o ‘Ocupador – Empleat’ de l’Amsterdam del segle XIX a un intermedi ‘Amic – Amic’, per acabar considerant-los avui com un membre més de la família.

Control de natalitat.

Una parella de gossos fèrtils pot tenir 2 ventrades de 6-10 cadells a l’any. Si tots estan sans i tenen suficient menjar, la població de gossos augmentaria cada any de forma exponencial (18, 128, 512, 2.048, 12.288…).

Per evitar un creixement imparable, Holanda va implantar per llei esterilitzacions i castracions massives i obligatòries, assumint el govern els costos d’aquestes intervencions.

Fomentar l’adopció.

La mesura que van prendre va ser senzilla però es va demostrar molt efectiva: impostos molt elevats en la compra de gossos de raça provinents de criadors, desincentivant així els negocis de compra-venda d’animals.

Legislació contra l’abandonament animal.

A Holanda tenen actualment una de les legislacions més dures d’Europa i, igualment important, la fan complir: més de 16.000 euros i fins a 3 anys de presó per abandonar un gos.

Avui, a Holanda no hi han gossos abandonats. I les organitzacions d’ajuda s’han reconvertit: SOS Strays, per exemple, es dedica a recollir aliments i materials, els fiquen en camions, i envien aquesta ajuda a diferents països europeus. De tornada, els camions tornen amb gossos abandonats per oferir-los una llar al costat d’una família dels Països Baixos que estarà encantada d’obrir-li les portes de casa seva i de la seva vida.

Quina enveja!

Notice: Trying to access array offset on value of type bool in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 383 Notice: Undefined variable: input_porcentaje in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 484