1000 gossos no és només un número

El 7 de novembre del 2.000, Dolors, Esther, Mª Àngels i Mariana van seure davant d’una taula i van estampar la seva signatura en l’Acta Fundacional d’ADEAD VD. I aleshores va començar tot.

El primer gos que consta en el registre de l’associació va ser un mascle, un mestís de pastor alemany que es deia Chino.
La setmana passada ens vam trobar lligat a la porta del refugi en Loki; un labrador gegant, mascle, guapíssim i amb xip. Vam intentar contactar amb el propietari, però no ho vam aconseguir; això, juntament amb el fet que hagués estat clarament abandonat ens va fer pensar que teníem un nou ‘inquilí’ al refugi…
Però al final va aparèixer el propietari: el gos li havia desaparegut feia 1 any i havia passat tot aquest temps sense tenir notícies seves… però aquesta és una altra història.
En Loki és el gos número 1.000 d’ADEA; entre en Chino i en Loki han passat gairebé 19 anys i 999 gossos.

Molts gossos perduts que van ser retornats als seus propietaris, molts gossos abandonats que van trobar una llar i, lamentablement, també uns pocs que no se’n van sortir… no van aconseguir superar una malaltia o, simplement, la duresa de la situació a la qual es van veure sotmesos.

19 anys és molt de temps, i es podrien escriure tantes històries com adopcions… I algunes més: tenim un refugi amb unes instal·lacions magnífiques, però encara vénen voluntaris recordant amb nostàlgia el de Lo Vinyals, gairebé ocult enmig de la muntanya, sense aigua, sense llum, sense cobertura telefònica per poder solucionar una urgència, on molts dies a l’hivern era complicat accedir (per la neu), però que no obstant això tenia aquest caràcter entranyable, de ‘colla d’amics que es troben els dissabtes per intentar tirar-lo endavant ‘.
Un refugi en el qual, vist ara des del record, que sempre enganya, donava la sensació que la vida anava més a poc a poc i, tot i els inconvenients, tot era més fàcil.

Avui, aquesta ADEA que naixia en l’inici del segle és una protectora madura, amb més socis, més voluntaris i més visitants (l’emplaçament del nou refugi, i l’esforç per no perdre aquest tracte proper, casolà tan ‘marca de la casa’ han contribuït a aquest creixement); una protectora que l’any passat va batre el record d’adopcions (64 gossos adoptats); una protectora que segueix vigilant molt de prop els seus ingressos i les seves despeses, conscient que si vénen problemes no val mirar a fora, i que només els nostres propis recursos econòmics i humans ens ajudaran a solucionar-los.

Moltes persones han passat per la prote durant aquests 19 anys, i algunes han deixat la seva empremta. Nosaltres, l’actual Junta Directiva, tenim molt clar que també estem de pas. Que algun dia arribarà gent nova, amb noves idees i carregats d’energia. I en aquest moment, la nostra major aportació a ADEA, el nostre millor homenatge a les 4 fundadores, serà poder lliurar-los –orgullosos– una protectora que funciona.