Missió complerta!

El de la foto és en RIO i ahir va ser adoptat.

○ ○ ○

Rio va arribar al refugi a mitjans de maig 2018 amb 2 mesos d’edat junt amb la seva mare i els seus altres 7 germans.

• Protocol de recollides punt 1.- Revisió dels nouvinguts per part del nostre equip de veterinaris.
Tant la mare com els cadells semblen estar sans.

• Protocol de recollides punt 2.- Reunió per planificar i prendre decisions.
– Els mantindrem separats de la resta del ramat com a mínim 1 mes i mig (i òbviament, durant aquest temps no seran adoptables); no només perquè no estan vacunats sinó també perquè volem que la mare segueixi alletant-los mentre pugui i aprofiti aquest temps per donar-los l’empremta.
– Cal informar els nostres contactes i a les xarxes socials que necessitarem ajuda amb el menjar (mousses i pinso puppy).
– Cal establir els torns de la tarda (el refugi està tancat) per donar-los menjar i si necessiten medicació.
– Encara que estiguin aïllats no podem deixar-los incomunicats de la resta del món, de manera que seleccionem uns quants voluntaris perquè els vagin tocant, els agafin en braços, els abracin i juguin amb ells; com més gent vegin i més els trastegem més sociables seran quan creixin.

○ ○ ○

Des d’aleshores han passat gairebé 6 mesos i en Rio era l’últim cadell que quedava per adoptar.
Curiosament, la mare va ser la primera a sortir (la família adoptant va estar esperant gairebé 3 setmanes fins al deslletament per poder endur-se-la) i quan ens l’han portat de visita hem comprovat que ja ha superat les pors que tenia quan va arribar. Els cadells han crescut sans, són molt sociables, no tenen pors i sí moltes ganes de menjar-se el món.

La setmana passada ens va visitar una família (el dia de l’aniversari d’en Rio: 7 mesos!). I se’l van endur en acollida. I ahir Rio va tornar per dir-nos que ens deixa.
Quan va marxar en acollida, una de les voluntàries que més es va implicar durant el temps que els cadells van estar amb nosaltres es va posar a plorar; avui, el presi ha agafat una cervesa de la nevera, s’ha assegut en un dels bancs mossegats que tenim a l’entrada i amb una brillantor a la mirada ha dit: Missió complerta!

Perquè aquesta és la nostra MISSIÓ: Acollir-los quan estan perduts o han estat maltractats. Intentar guarir-los les ferides, tant les físiques com les emocionals. Donar-los molt d’amor mentre s’estan amb nosaltres. I esforçar-nos perquè marxin aviat.

De vegades llegeixes comentaris a les xarxes socials de l’estil “és que sou meravellosos” o “quina sort han tingut que els hàgiu recollit”. En el 2º estic bastant d’acord. Però en el que som tan bons… aquí hi hauria molt a dir.

Tots els voluntaris que integrem ADEA som gent normal. Amb els nostres defectes i les nostres mesquineses. No és falsa modèstia, és que és així.
Ens hem fet voluntaris perquè estimem els gossos. I aquest amor cap a ells és la cola que ens uneix, el que ens mou a dedicar-los hores del nostre temps lliure i el que, la majoria de les vegades, ens ajuda a empassar-nos els mals humors i a aguantar els problemes que dia sí dia no ens trobem al refugi.

–Però sou bona gent perquè … -insistirà algú. Torna-hi!
De vegades penso que en el fons els voluntaris som egoistes… Torna a llegir la història d’en Rio. Mira les fotos del final. Quan se l’han endut adoptat ha estat un subidón; l’orgull de la feina ben feta.
Els gossos del refugi, les seves històries, les adopcions ben gestionades i les fotos que ens envien les famílies adoptants, un a la neu, un altre corrent lliure a la muntanya, i un tercer de viatge per França (la seva primera ‘gran’ sortida)… els gossos del refugi, deia, i veure’ls començar una nova vida, ens tornen augmentat tot el que els donem.

He començat parlant d’en Rio i al final m’he posat a divagar… Per què explico tot això?
Perquè probablement aquest senyor/aquesta senyora que ens té en un pedestal és un seguidor d’ADEA al Facebook al que li agraden els gossos i simpatitza amb el que fem. Però ni és voluntari, ni és soci… simplement ens segueix i clica M’agrada quan alguna cosa del que publiquem li agrada.

A tu, que cliques M’agrada al Facebook: No saps el que et perds veient-ho només des de fora!
Torno a les fotos: mira’ls jugar, mira’ls créixer…
Implica’t més i –permet-me la exageració –quelcom en la teva vida canviarà.

Fes-te voluntari si tens hores, encara que siguin poques. Viuràs (sentiràs) l’experiència d’en Rio i els seus germans d’una altra manera; molt més personal, perquè també seran teus. I probablement tu també deixaràs escapar una llàgrima el dia que ens deixin.

Fes-te soci si no pots venir en persona, i t’explicarem trimestralment el que hem fet, quins gossos han entrat i quins han estat adoptats, com creixen els cadells, per què el pobre xxx va morir i què farem per intentar que no ens torni a passar mai més. I podràs opinar sobre el que fem, com ho fem i quines coses hauríem de canviar.

Si estàs llegint aquest blog el més probable és que t’agradin els gossos.
Si encara no ho has fet, et proposem que donis un pas més: Uneix-te a nosaltres. VIU la protectora!
Pensa com pots participar i IMPLICA’T.
Sigues tu també una persona ‘meravellosa’ 🙂

 

Notice: Trying to access array offset on value of type bool in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 383 Notice: Undefined variable: input_porcentaje in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 484