Mama, torna’m a explicar la història de quan em vas adoptar

Vet aquí que una vegada, una gosseta anomenada Perla –un gos rater valencià– vivia feliç en una granja del Baix Camp. Tenia aigua i menjar en abundància, moltes hectàrees de pastura per explorar i molts ratolins per caçar…
– Què més es pot demanar – es preguntava ella a les nits, contenta amb la seva vida, abans d’anar-se’n a dormir.

Però un dia, l’amo d’aquell terreny es va jubilar, es va vendre la finca i… En aquell moment van començar els problemes per la Perla.

L’home se la volia endur al seu pis de Tarragona, però la seva dona li va dir –Ni parlar-ne! Nosaltres ja tenim un altre gos i a més, la Perla és de camp i segur que no s’adaptarà a viure en un pis.
L’home es va posar molt trist, perquè s’estimava la Perla, però no va voler discutir amb la seva dona i no va veure més sortida que portar-la a la gossera perquè la sacrifiquessin.

Una tal Rosa Mari, una amant dels animals que va per lliure fent rescats i col·locant gossos desnonats en cases d’acollida es va assabentar del que passava i, sense conèixer a la Perla, li va demanar a l’home que li cedís la gosseta. Fet! La Perla s’ha salvat!

.

No tan ràpid… La Rosa Mari va parlar amb una de les seves amigues que fan de casa d’acollida fins a poder trobar-los una família d’adopció a aquests gossos rescatats i la Perla es va tornar a mudar (ufff, quin estrès!). Però en aquesta casa també hi havia gats, i a la Perla el seu instint caçador li diu que els gats són com ratolins grossos… Houston, tenim un problema.

o – o – o

Mentre passava tot això, a Barcelona es coïa una altra història: la Maria, una sòcia d’ADEA, havia aconseguit, després de molts mesos d’insistir, convèncer el seu marit de lo bé que estarien a casa amb un gosset.
Quan va tenir el sí, la Maria ens va trucar i ens va dir que li agradaria adoptar un gosset de mida petita.
–Vaja! En aquests moments no en tenim cap…

o – o – o

Tornem al relat principal: la Rosa Mari, com a últim recurs, fa una trucada a ADEA i ens diu si podríem fer-nos càrrec d’una gosseta que no sap on ubicar.
I aleshores sorgeix la M A G I A i tot comença a anar molt ràpid.

Li enviem a la Maria fotos i vídeos de la Perla. Li agrada.
Parlem amb la Rosa Mari i li diem que tenim un possible adoptant. Quedem amb ella per anar a recollir a la Perla. El voluntari que la va a buscar se la queda aquella nit a casa seva per no deixar-la sola al refugi o marejar-la amb més trasllats.
L’endemà, revisió veterinària (2 vacunes, desparasitar, està una mica grassa però sense més problemes) i trasllat directe a la casa d’acollida.
Si finalment l’adopten, la Perla no haurà trepitjat el refugi. Però serà una d’aquelles històries que donen sentit a tot el que fem.

 

* Actualitzat: la Perla és un amor i va captivar la Maria i el seu marit només arribar. Se l’han quedat. Tots contents!

Notice: Trying to access array offset on value of type bool in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 383 Notice: Undefined variable: input_porcentaje in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 484