Comunicat de recollida nº 904

–És dissabte –diu ell–. Se senten més sorolls de gent i, sobretot, les motos: les motos de muntanya són de dissabtes.
–I això què canvia? –pregunta ella sense massa interès.
Ell no contesta. Segueixen caminant.
–Com et trobes? –pregunta de nou ell, aclaparat.
–Fatal. Famolenca, cansada… i crec que tinc contraccions –respon ella mirant-lo. Sap que el moment s’acosta i està nerviosa–. Crec que hauríem de buscar ajuda.

Dissabte passat, avui fa 1 setmana, vam rebre un avís de la Policia Local per anar a recollir 2 gossos retinguts per una excursionista a la muntanya.
• Ell: Pointer mascle blanc amb taques marrons; sense esterilitzar; sense xip. Comunicat de recollida nº 903.
• Ella: Setter femella negra i marró; sense esterilitzar; sense xip. Comunicat de recollida nº 904. Observacions: possible gestació.

Es posa en marxa el protocol de recollida: visita al veterinari per una revisió ràpida i, aprofitant, implantació de xip. Ens confirmen que la femella (nom provisional Leia) està en avançat estat de gestació i que és probable que doni a llum en els pròxims 15 dies.
Cal mantenir-la en observació i alimentar-la bé perquè està en els ossos (ha d’haver menjat poc últimament i aquest poc l’ha traspassat directament a les seves cries).
El mascle (nom provisional Combo) sembla sa i sense problemes.

Diumenge. Refugi tancat.
Arriben els voluntaris que s’encarreguen de la neteja, alimentació, medicació i jocs amb els gossos (beneïts voluntaris!). Tot transcorre amb normalitat i al migdia tanquen el refugi i tornen a casa seva.
Els gossos s’estiren al sol a fer la migdiada i el refugi queda en silenci.
Un voluntari s’adona que s’ha endut sense voler un col·liri i torna al refugi a deixar-lo. Últim repàs a les gàbies abans de sortir…
Què és aquest soroll?

En quedar el refugi tancat i en calma, Leia, acollida i tranquil·la a la seva gàbia, es va posar de part.
Hi havia 3 petits ¿hàmsters? ¿rates? cridant a la gàbia quan la vam tornar a veure. Trucades telefòniques (no pot ser!), establiment de torns de vigilància …
Un altre
Un altre
Un altre…
A les 7 de la tarda Leia ha parit 8 cadells i està esgotada. La cridòria dels ¿hàmsters? ¿rates? és ensordidora. Estan freds al tacte.
Tot i que tenen un radiador a la gàbia i hem tapat l’entrada amb una cortina, està baixant molt la temperatura … Intentarem portar-la/portar-los al mòdul d’oficines. ¿Es deixarà?

Es deixa. És increïblement dòcil i no ha posat cap problema quan li hem agafat els cadells. Fem el trasllat.
Ups! Quan estan tots al seu lloc, calents i amb la seva manteta, Leia agafa un cadell amb la boca i se’n va a…
No sap a on anar. Està cansada, desorientada … Torna a la seva caixa/paridora. Uff!

Sembla que es relaxa. 28º de temperatura en el mòdul. Els cadells han deixat de cridar.
Li oferim menjar i ho devora. Pinta bé.

Son les 9 de la nit i tot està en calma. Ja s’ha acabat. Ens fa una mica de “cosa” però la situació sembla controlada. La mare i els nadons estan tranquils i decidim que podem marxar a casa. Ha estat un diumenge ‘diferent’.

Dilluns.
Vulguis o no, ens acostem al refugi amb inquietud. Ningú ho diu però tots pensem el mateix: “¿s’haurà mort algun durant la nit?”.
La mare sembla bé. A veure…
Aquest: es mou
Aquest: també
I aquest
I aquest
i… Espera. Tornem a començar. 1, 2, 3…
N’hi ha 11!
Ha parit 3 més durant la nit!

Massa emocions. Estem completament desbordats.
Arriba la veterinària i ens tranquil·litza. La mare està bé (esgotada però bé) i els cadells estan perfectes.

Som avis!
A ADEA s’havien recollit ventrades acabades de parir però és la primera vegada que una gossa dóna a llum al refugi.
Som conscients que, estadísticament, algun dels cadells pot morir en els primers dies, però diu la veterinària que concentrem tots els nostres esforços en la mare; i que, amb una mica de sort, aconseguirem que tots tirin endavant.

És complicat explicar aquí les sensacions que hem passat en aquestes últimes hores. Però una experiència així paga amb escreix els disgustos, les decepcions i els mals moments, –que també els tenim– de ser voluntari en una protectora.

Dilluns. Una mica més tard.
Hem deixat a la Leia sortir del mòdul i estava inquieta. Li hem preguntat a la veterinària si podíem portar-li a Combo i ens ha dit que si. El retrobament entre tots dos ha estat de pel·lícula. Pell de gallina.

–Ho veus? –diu en Combo–. Et vaig dir que confiessis en els humans.
–Sí, però ell ens va deixar al carrer quan va saber que estava prenyada –contesta Leia fent-li carícies.
–Era una mala persona. No tots són així –contesta Combo amb suficiència donant per finalitzada la conversa.