Fa 2 mesos se’ls va escapar la Maya, la mastina –no ho entenc, no ens havia passat mai– i no va tornar a casa fins passats 4 dies. De fet, el servei municipal la va recollir l’endemà però, com que no portava xip, va ser la publicació en xarxes socials la que va ajudar a identificar el propietari.

  • Problema. El teu gos no estava xipat (ara sí; és obligatori quan es perd i el recullen). Sense xip, si un dia s’escapa i no et localitzen, pot estar en una gossera molt a prop d’on vius sense ningú a qui puguin trucar. I tu a casa (insisteixo, molt a prop) patint.
  • Consell: a més del xip, poseu-li una xapa amb el vostre número de telèfon. Si el troben el tindreu ràpidament de tornada a casa i us estalviareu la taxa municipal de recollida (al voltant de 90 eur).

Al cap de poc la Maya va començar a engreixar-se i la van portar al veterinari. Està prenyada; a l’ecografia hem comptat 6.

  • Problema. Tens una gossa adulta sense esterilitzar i no ets conscient del que pot arribar a fer (ella o un mascle que l’hagi olorada i la vulgui muntar) per seguir els seus instints.

El part es va desenvolupar sense problemes; quedava el tema dels cadells.
No et preocupis, ja els tinc col·locats (posa-li aquí to de satisfacció: Tenia un problema i ho he solucionat; fi de la història)
Que fàcil que va ser regalar-los i desentendre’s!

  • El primer cadell va anar a una família amb un nen petit. La nova joguina creixia més ràpid que el nen i un dia, aquest es va espantar i li va agafar por. El van tornar a regalar.
  • El segon cadell el van regalar a un matrimoni una mica gran; als 8 mesos la senyora va dir que no volia treure’l a passejar perquè no podia amb ell (No vaig imaginar que creixeria tant). El gos es passa el dia estirat en un jardí minúscul i gairebé no surt al carrer.
  • El tercer cadell va aterrar en una família amb més gossos; el van ajuntar massa aviat amb els adults sense portar la pauta completa de vacunació, va agafar parvovirus i va morir.
  • Els que van rebre el quart cadell el van voler tornar perquè els ‘destrossava la casa’. Va acabar en una protectora, on va ser novament adoptat.
  • El cinquè va tenir problemes de comportament (van regalar tots els cadells molt poc després d’haver nascut, obviant la tasca educativa de la mare durant els primers mesos de vida). Després de mossegar el propietari el van portar a la gossera. Segueix allà.
  • El sisè se’l va quedar una noia jove, que el va cuidar, el va educar, el va esterilitzar quan va ser el moment, i li va brindar 11 anys d’amor i felicitat fins que va morir de vellet.

No et preocupis, ja els tinc col·locats. Bravo xaval 👏🏻👏🏻👏🏻 tu sí que saps!

L’estudi de la Fundació Affinity corresponent al 2021 revela, un altre any més, que les ventrades no desitjades són la primera causa d’abandonament.