Shoep

De vegades escrius alguna cosa i poses una foto per acompanyar; aquest post va a l’inrevés: la força està a la foto.
Observa-la un moment: el gos sembla adormit… l’home es veu tranquil, relaxat… com en pau amb si mateix.

El gos es diu Shoep. L’home, John Unger. La fotògrafa que va fer aquesta foto és Hannah Stonehouse, una amiga de John.
Però els noms no són importants.
L’important és la història.

Shoep és un encreuament de pastor. Ha estat el company de John durant 19 anys i, òbviament, després d’una relació tan duradora, ho són tot l’un per l’altre.
Han passat moltes vivències junts… al principi, quan John el va adoptar, Shoep era un gos desconfiat a causa dels maltractaments que havia patit quan era un cadell; durant la primera nit a casa, i després moltes més, John es va quedar al seu costat per persuadir-lo que confiés en ell… de vegades posant-se a quatre potes “perquè pensés en mi com un altre gos i no com un home que tracta de fer-li mal”.

John havia tingut problemes de depressió durant tota la seva vida, i quan es va trencar la relació amb la seva promesa, el seu món es va enfonsar. En una nit particularment difícil, va treure a Shoep a passejar a la vora del llac Michigan, un dels seus llocs nocturns habituals. –Vaig sortir a l’escullera i estava pensant en suïcidar-me –va confessar John en una entrevista. –Vaig estar vagant durant 1 hora i vaig pensar: Ok, aquest és el moment. I aleshores vaig mirar a Shoep… La seva mirada, no sé… ell sabia que alguna cosa estava malament.
Aquesta mirada del gos va fer que John tornés de la vora de l’abisme, i l’endemà John li va agrair el haver-li salvat la vida.

En aquesta mateixa entrevista, John es va trencar i va plorar mentre reflexionava sobre quant li havia donat Schoep, i com ell havia fet tot el possible per donar-li sempre el que podia. –Mai he tingut molts diners i durant la depressió no aconseguia mantenir una feina fixa –va dir, i va afegir –Schoep m’ho ha donat tot, sense importar les circumstàncies, fins i tot quan no podia aconseguir-li el millor menjar.

Però estem divagant… tornem al relat: John porta un dia a Shoep al veterinari per a una visita rutinària i aquest li diu que el gos té una artritis severa i que és probable que hagi de sacrificar-lo aviat.

John surt de la consulta devastat, però també decidit a ajudar a alleujar el mal de Schoep. John sabia que les persones que pateixen d’artritis responen bé a la teràpia d’aigua, de manera que va portar el seu gos ancià a un dels seus llocs favorits: Lake Superior.
La seva idea era aprofitar la relativament alta temperatura de l’aigua a l’estiu i deixar que Schoep se sentís ingràvid i relaxat. I així ho va fer dia rere dia. La majoria de les vegades, Shoep, alleujat dels seus dolors, es quedava adormit als seus braços.

Pensant en el negatiu pronòstic del veterinari, John va trucar a la seva amiga fotògrafa Hannah Stonehouse, per veure si tenia temps de prendre una foto ‘especial’ de Schoep.
Com a record.
Per si de cas.

Hannah va publicar la foto de la portada al seu Facebook i aquesta es va fer ràpidament viral.
El vincle entre Schoep i John va captivar desenes de milers d’amants dels animals quan la seva foto i la història van començar a circular: 300.000 m’agrada i 32.000 comentaris. –Els primers dies vaig estar literalment en xoc.

John va rebre una gran quantitat de donacions anònimes i mostres de suport. L’ajuda econòmica li va permetre pagar els tractaments necessaris per alleujar la condició del seu gos.
–M’agrada pensar que els tractaments van fer retrocedir el rellotge de la vida d’Shoep 1 any i mig o 2 –va declarar John a Today al setembre 2012. –Tots els donants són anònims. Com puc agrair-los? És quelcom increïble.

Shoep va morir al juliol de 2013.

El febrer de 2015, John va publicar a Facebook: –El viatge continua amb la incorporació de Bear a la meva llar, cor i ànima. Si us plau, dóna-li una gran salutació. Sóc de nou un home feliç.

La vida segueix.