1, 2, 3…

…365.

Avui fa exactament 1 any, un grup de socis i voluntaris amb moltes ganes de treballar, possibilitat de dedicar-hi hores i plenament compromesos amb la protectora vam presentar a l’Assemblea General del 29 de juny de 2017 un projecte de gestió alternatiu.

Els eixos principals: treball en equip (assumint que la pluralitat d’opinions enriqueix el diàleg) i, sobretot, transparència en la gestió: en el nostre model, ADEA pertany als seus Socis i la Junta Directiva només hi és per fer que l’associació segueixi funcionant correctament.

No va ser una assemblea còmoda (amb freqüència els canvis, després de molts anys d’inèrcia, generen incerteses i una instintiva sensació de ‘val més dolent conegut que…’). Però des d’aleshores ja ha passat molt de temps i el posar en marxa els canvis que preteníem dur a terme i el dia a dia del refugi ens ha obligat a oblidar-nos de la història i centrar-nos en el que de veritat era important.

 

Gestionar (bé) ADEA és realment complicat. Ho és perquè implica molt de temps i encara que molta gent s’ofereixi a col·laborar, les seves disponibilitats horàries no sempre són les adequades.

Treballar en equip permet obtenir més i millors resultats però, almenys al principi, no és fàcil: cal convertir un ‘grup de persones amb interessos afins’ en un ‘equip de treball, amb tasques i responsabilitats concretes per a cada membre de l’equip, i amb l’imprescindible reconeixement i confiança dels altres cap al treball de cadascú’. Cal informar bé perquè ningú se senti exclòs, cal saber gestionar els egos…

I per acabar-ho d’adobar, ADEA és una muntanya russa. Pots passar una setmana tranquil, amb 2 adopcions i un cens de gossos raonable, i en els propers 10 dies t’entren 4 gossos, 1 d’ells pareix l’endemà d’arribar una ventrada d’11 cadells (quina alegria!) i després t’assabentes que la mare va entrar amb moquillo, que està al límit de les seves forces i que cal retirar-li els cadells i alimentar-los cada 5 hores amb biberó (a 11!)… I al final, tota la ventrada, el pare i un dels gossos que havia entrat uns dies abans també estan contagiats i acabaran morint (Leia, la mare, i Kenda, una altra gossa del refugi que també es va contagiar van aconseguir salvar-se i a hores d’ara estan adoptades).

Els 3 primers mesos després de la nostra presa de possessió van ser realment durs, amb molta feina (familiaritzar-se amb els procediments, posar ordre, etc.). Però l’episodi de Leia i els cadells va ser devastador a nivell emocional. Tant esforç de tanta gent per aquests pobres resultats…

No obstant això, aquesta mateixa sacsejada va tenir un efecte cohesionador que d’altra manera potser no hauríem aconseguit (o almenys, no tan ràpid i amb aquesta intensitat): avui som molts més els implicats en que ADEA funcioni, som molt més forts i estem molt més units. Encara que pugui sonar una mica cursi, avui som més una família.

 

Després d’un mal dia, de vegades penses si tant d’esforç val realment la pena… Estàs al final de la tarda al refugi -tancat- donant de menjar als cadells (fa 1 mes es va recollir la ROMA, una gossa encreuament de pastor amb 8 cadells d’una mica menys de 2 mesos, i cal suplementar la llet materna), estàs allà, com deia, i trobes a faltar la comoditat de casa teva o les hores que furtes als teus. Però al dia següent adopten per fi al Flashete (2 anys al refugi!), recordes que Coni està en acollida pre-adopció, creues els dits i, aprofitant que ningú et veu, li dius al cadell al que li estàs donant de menjar –Jo segueixo –i un somriure il·lumina la teva cara.

 

Gràcies.

De veritat.

Gràcies a tots els que ens ajudeu amb el vostre treball. Als que ens doneu suport amb el vostre afecte. Als que contribuïu econòmicament perquè a final de mes puguem seguir pagant les factures. I per descomptat, gràcies a tots els que, adoptant, els heu donat una nova oportunitat a la guapíssima Polka, al de vegades pesat Tom i a tants altres.

Gràcies perquè el que fem realment ens agrada i, d’alguna manera, el vostre reconeixement ens anima a seguir quan en un d’aquests –pocs– moments ens assalten els dubtes.

 

La Junta Directiva

Notice: Trying to access array offset on value of type bool in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 383 Notice: Undefined variable: input_porcentaje in /mnt/web301/a3/41/58578741/htdocs/wp-content/plugins/click-datos-lopd/public/class-cdlopd-public.php on line 484