Experiències que omplen
El dimecres passat va ser un dia diferent; van venir uns voluntaris més joves del habitual: a les 11 arribava al refugi el grup de nens del Casal d´Estiu del 7 Ciències de Vilassar de Dalt.
A la porta ja els esperava la Cendra, la mastina de la prote, per donar-los la benvinguda. Molts d´ells ja venien amb la il·lusió d’acaronar-la perquè ja la coneixien d’altres visites.
Ens va agradar molt veure les expressions dels ulls de tots aquells infants… eren una barreja de curiositat i ganes de descobrir, il·lusió per ajudar i col·laborar. Tot era inquietud positiva i pura.
En una reunió prèvia havíem decidit que fer seure a nens d’entre 5 i 8 anys i fer-los una xerrada sobre l´abandonament i la tinença responsable només els hi provocaria son i avorriment; que segurament ells el que volien d’entrada era veure i tocar, i que nosaltres aprofitaríem els seus comentaris i les seves preguntes (meravellosa curiositat) per resoldre els seus dubtes i donar-los la informació que els volíem transmetre.
I així va ser. Vam gaudir del matí jugant i treballant. Nens, monitors i voluntaris d´ADEA.
Els nens ens van dir que venien disposats a treballar i col·laborar i així ho van fer.
Una de les tasques que els vam assignar va ser raspallar els gossos per treure’ls l´excés de pèl. Això els va relaxar molt perquè mentrestant, podien conversar i rebre explicacions.
Una altra tasca va ser anar a la zona dels cadells i ensenyar-los a jugar amb persones. Els nens, els hi donaven i llançaven cordes i pilotes i després els els treien de la boca, perquè quan els cadells siguin grans ja estiguin acostumats a això. També els agafaven en braços per socialitzar-los, la qual cosa no sabem a qui li agradava més, si als nens o als cadells 🙂
I per acabar, jocs al pati central amb els gossos grans!
Va ser un matí memorable. Tot van ser somriures, cares d´alegria, sorpresa i descobriments.
Vam veure nens preguntant als monitors o als voluntaris per la vida de l’animal que tenien davant seu i interessant-se per ells.
Vam veure com una nena que va arribar tenint por als gossos va començar jugant amb un cadell, per després agafar-lo en braços i donar-li amor, i va finalitzar la seva visita tocant gossos grans al pati central.
I vam veure com un nen de 4 anys va connectar tant amb un gos dels catalogats PPP, que no podia parar de tirar-li la pilota i el gos li portava. I el nen l’abraçava i el gos es quedava quiet, per sentir tot l´amor que li donava el nen. Van estar tant i tant junts tot el matí, que el petit es va posar molt trist a l´hora de marxar i deixar al seu nou amic allà.
Tant fort va ser el vincle que es va establir en tant poc temps que el seu pare, en veure els vídeos, ha decidit adoptar l’amic del seu fill. Una bonica història oi? És de conte!
Agraïm al grup de 7 Ciències el matí que els hi vau regalar als gossos d´ADEA.
Un matí que va omplir la protectora de riures de quitxalla, amor i innocència. Quelcom del que el món necessita unes quantes dosis!
FINS AVIAT, AMICS!