Tornant a la “nova normalitat”
S’apropa la “nova normalitat”, aquella en que després de 70 dies de confinament i sota unes noves normes sanitàries, podem tornar a les nostres vides. Sortim al carrer, tornem a veure amistats i familiars, i tornem a treballar.
Sembla senzill d’entendre, hem estat confinats per l’aparició d’un virus molt contagiós i ara comencem a desescalar i per tant a deixar les nostres cases. Ara es hora de traslladar el missatge als nostres companys de quatre potes, a ells no els agraden el canvis bruscos ja que no els poden racionalitzar com ho faríem nosaltres. Ha arribat el moment de plantejar-nos com els hi fem arribar el missatge i començar lo abans possible, anticipant-nos així a possibles situacions desagradables i a l’aparició de la coneguda ansietat per separació.
Com la majoria sabem, l’ansietat per separació és el malestar que experimenten els animals de companyia al quedar-se sols. Això es deu a que el seu instint els impulsa a seguir al grup, ja que en llibertat la seva integritat en depèn en gran mesura. Els seus intents per seguir-nos els porten a conductes destructives i nervioses. Al no aconseguir-ho, experimenten distrés (estrès en forma superlativa) i això els empeny a conductes que els relaxen i amb les que alliberen tensió (bordar, rascar, mossegar mobles…).
Podem treballar des de casa ignorant els comportaments que provoquen l’excés de dependència, fomentant així la separació. No permetre que ens persegueixin per tota la casa a totes hores es un bon inici, també els hi podem donar algun element amb el que entretenir-se mentre nosaltres fem alguna activitat (els hi donem un kong i els deixem al pati o al menjador mentre fem el dinar), perquè així entenguin que també han d’aprendre a relaxar-se sense nosaltres.
Començar a deixar-los sols gradualment es una forma de fer una transició tranquil·la i comprensible a la nova normalitat a la que hauran de habituar-se. Podem començar per reproduir els nostres hàbits abans de marxar, agafem les claus, la jaqueta, obrim la porta i en comptes de marxar, la tornem a tancar, deixem les claus i tornem a casa. Poc a poc els nostres gossos s’aniran acostumant a les nostres rutines i no els resultaran traumàtiques. Progressivament podem sortir, començant per uns minuts, després el temps d’anar a prendre un cafè, un passeig o qualsevol activitat que ens estigui permesa, fins que al final puguem anar a treballar sense que els hi resulti estressant.